COM CONCEPTUALITZAR I GUIONITZAR UN VÍDEO DE MOTION GRAPHICS EN 5 PASSOS

Els Motion Graphics són el mitjà audiovisual preferit per marques com Google, Apple o Amazon.  Per què?  Perquè els vídeos animats transformen elements molt habituals en la comunicació de les empreses com  gràfics, imatges, textos i els doten de narrativa i emoció. D’aquesta manera, resulta més clarificador i atractiu  transmetre conceptes.  Hi ha un munt de tutorials  que parlen sobre quines són les eines disponibles per a fer Motion Graphics . No obstant això, hi ha una cosa que no ensenyen: com idear-ne el contingut. Per això, aquest article tracta de com conceptualitzar i guionitzar  un vídeo de motion graphics.

Porto dècades conceptualitzant i guionitzant produccions  d’animació (sèries, pel.lícules, curtmetratges) i des de fa uns anys he viscut en primera persona el boom de les produccions de motion graphics. Els vídeos de motion graphics s’utilitzen per gairebé tot: vídeos emotius, vídeos explicatius, vídeos promocionals, etc. Són diverses les raons per les que els gràfics animats són un mitjà en expansió:

– Donen més control a les empreses sobre el contingut perquè mantenen la imatge de marca en tot moment (utilitzen imatges, text, estadístiques i identitat corporativa). 

– Es centren en una idea principal, missatge o tema per fer més comprensible la comunicació.   I utilitzen tots els elements creatius per donar suport a aquesta missatge.

–Ajuden a descompondre informació complexa i transmetre el missatge de manera senzilla i clara. 

–Són curts i fàcilment compartibles a través de les xarxes socials.  

El procés d’ideació i guionització dels Motion Graphics consta de 5 fases…

1. BUIDAT DEL BRIEFING

Després d’analitzar el briefing proporcionat per l’ agència o directament pel client,  el primer és poder respondre de la manera més clara i concisa possible aquests quatre aspectes  bàsics…

-Quin és l’ objectiu? Des del primer moment, s’ha de tenir clar qui és el públic a qui va dirigit el projecte.

-Per què es fa? Quin és l’objectiu que es persegueix.

-On és la plataforma? El mitjà on es visualitzarà.

-Quines són les restriccions? Es tracta de fer una llista de totes les especificacions tècniques, referències i restriccions creatives establertes pel client.

Aquesta fase continua  amb la seqüenciació de la informació continguda en el briefing. És a dir, s’organitza  la informació de la manera més lògica possible perquè sigui  el màxim de comprensible per a l’audiència. La millor forma de fer-ho és  distribuir la informació en forma de Timeline. Per aquesta fase són ideals els taulers de post-its digitals, tipus Milanote.

2. MOODBOARD

Un cop està definida la informació a transmetre, el següent pas és començar la fase  de recerca i visualització dels continguts. La millor eina per començar aquest procés és un moodboard o mur de la inspiració (torna a ser recomanable utilitzar un tauler de post-its digitals, tipus Milanote). Els moodboard serveixen per combinar, organitzar i filtrar  imatges, paraules, links, vídeos…

Alguns consells per realitzar un moodboard eficaç:

– És recomanable afegir una nota de text que defineixi breument l’encàrrec per tenir sempre en ment el que s’intenta aconseguir.

-La informació sintetitzada en l’anterior fase (buidat del Briefing) ha de ser la base per al procés de visualització. 

-És important tenir clar quin és el tema principal sobre el que tracta el vídeo (per exemple, lectura, gestió del temps, salut…).

-Cal determinar quines són les imatges clau, metàfores i símils aclaridors, moviments i accions interessants per al projecte.

-Un moodboard no és una simple col.lecció de recursos. Cal combinar les imatges, reestructurar el contingut i  filtrar-lo.

-El procés del moodboard es completa, afegint notes que expliquin les idees que suggereixen la combinació dels diferents recursos que hem seleccionat.

3. PITCHING

A partir de les notes que s’han compilat en l’etapa anterior,  es crea  un breu  document que servirà de base per a explicar el plantejament proposat pel vídeo a  les altres persones implicades en el projecte (il·lustrador, animador, productor, client…) .  Comentar en veu alta una idea és també una tècnica creativa que permet  detectar ràpidament incoherències i mancances. I, a més , és una oportunitat única per observar les reaccions d’altres membres de l’equip a les nostres idees. El feedback recopilat servirà per reformular el plantejament escollit.  Quan més aviat es faci millor.  Mai s’ha d’esperar a tenir el guió escrit per recollir els primers comentaris. 

4. GUIÓ

El següent pas, és elaborar el guió, el document escrit que servirà  de base a la producció audiovisual. El guió descriu amb precisió allò que es pot traduir en imatges , música i sons. Marca l’ordre de les accions  i n’estipula la durada. Cal tenir en compte que tots els efectes, tipografia, colors, recursos gràfics … han d’estar supeditats al missatge que es vol transmetre.

La majoria de motion graphics acostumen a tenir aquesta estructura…

* El ganxo o hook : és la part on es crida l’atenció dels espectadors per atraure’ls a veure el vídeo fins al final. És fonamental introduir algun element en els primers 10 segons del vídeo que enganxi a l’audiència. Per exemple, una pregunta sobre un tema sensible per al target al que va dirigit el vídeo.

* El contingut : aquest és el cos del vídeo; ara és el moment de respondre a les qüestions que s’han presentat a l’inici. El missatge sempre ha de ser fluït i és recomanable seguir un fil conductor.

* La crida a l’acció o call to action  : Aquesta és la tercera i última part, però la més essencial. S’incita a l’audiència a actuar i fer alguna cosa concreta, que és l’objectiu prioritari del vídeo.  

El document del guió es divideix en grans blocs temàtics i subdivideix en accions. Cada nova acció implica una nova transformació del fons i dels elements situats en primer i mig pla.

El pas d’una acció a una altra no es fa per talls sinó mitjançant transicions. Les transicions transmeten una sensació de fluïdesa visual. També cal especificar-les en el guió. Han de ser coherents amb la temàtica i el plantejament escollits pel vídeo.    

Disposar d’una veu en off permet accelerar el ritme del vídeo perquè facilita i agilitza la comprensió de les imatges. En canvi, no comptar amb una locució fa que el tempo s’alenteixi ja que els temps de lectura acostumen a ser més lents que els d’escolta. Habitualment, en el cas de comptar amb veu en off,  cada 2 segons acostuma a haver-hi un canvi d’acció.

Les repeticions  d’alguns moviments  i metàfores es poden fer només si estan relacionades amb el tema principal. Ajuden el públic a entendre les idees principals que es volen transmetre i a establir clarament  els paral·lelismes i identificacions que es volen crear.

Per captar l’interès visual de l’espectador, convé sorprendre’l treballant, per exemple, la profunditat de camp  amb extrusions i intrusions ( accions i elements que comencen en primer terme i s’allunyen fins al fons i al revés), utilitzant  punts de vista diversos i sorprenents, etc.

5. AJUSTAMENTS FINALS

Molt sovint, els canvis que s’han d’introduir en la segona redacció del guió tenen a veure amb escurçar-ne la durada. Per regla general, sempre es poden trobar paraules i expressions  sinònimes més curtes que les utilitzades com a primera opció. El procés de reducció, ha de repercutir en aconseguir un llenguatge directe i concís, i mai ha d’afectar el moll de l’os de la comprensió.  

En definitiva, els Motion Graphics són una poderosa eina per comunicar idees i valors als seguidors i públic objectiu. Combinen el millor de la comunicació visual amb la narrativa de l’animació per crear un contingut atractiu que ajuda les marques i les institucions a compartir el seu univers i presentar el seu missatge d’una forma  atractiva.