COM CONCEPTUALITZAR I GUIONITZAR UN VÍDEO DE MOTION GRAPHICS EN 5 PASSOS
Els Motion Graphics són el mitjà audiovisual preferit per marques com Google, Apple o Amazon. Per què? Perquè els vídeos animats transformen elements molt habituals en la comunicació de les empreses com gràfics, imatges, textos i els doten de narrativa i emoció. D’aquesta manera, resulta més clarificador i atractiu transmetre conceptes. Hi ha un munt de tutorials que parlen sobre quines són les eines disponibles per a fer Motion Graphics . No obstant això, hi ha una cosa que no ensenyen: com idear-ne el contingut. Per això, aquest article tracta de com conceptualitzar i guionitzar un vídeo de motion graphics.

Porto dècades conceptualitzant i guionitzant produccions d’animació (sèries, pel.lícules, curtmetratges) i des de fa uns anys he viscut en primera persona el boom de les produccions de motion graphics. Els vídeos de motion graphics s’utilitzen per gairebé tot: vídeos emotius, vídeos explicatius, vídeos promocionals, etc. Són diverses les raons per les que els gràfics animats són un mitjà en expansió:
– Donen més control a les empreses sobre el contingut perquè mantenen la imatge de marca en tot moment (utilitzen imatges, text, estadístiques i identitat corporativa).
– Es centren en una idea principal, missatge o tema per fer més comprensible la comunicació. I utilitzen tots els elements creatius per donar suport a aquesta missatge.
–Ajuden a descompondre informació complexa i transmetre el missatge de manera senzilla i clara.
–Són curts i fàcilment compartibles a través de les xarxes socials.
El procés d’ideació i guionització dels Motion Graphics consta de 5 fases…
1. BUIDAT DEL BRIEFING
Després d’analitzar el briefing proporcionat per l’ agència o directament pel client, el primer és poder respondre de la manera més clara i concisa possible aquests quatre aspectes bàsics…
-Quin és l’ objectiu? Des del primer moment, s’ha de tenir clar qui és el públic a qui va dirigit el projecte.
-Per què es fa? Quin és l’objectiu que es persegueix.
-On és la plataforma? El mitjà on es visualitzarà.
-Quines són les restriccions? Es tracta de fer una llista de totes les especificacions tècniques, referències i restriccions creatives establertes pel client.
Aquesta fase continua amb la seqüenciació de la informació continguda en el briefing. És a dir, s’organitza la informació de la manera més lògica possible perquè sigui el màxim de comprensible per a l’audiència. La millor forma de fer-ho és distribuir la informació en forma de Timeline. Per aquesta fase són ideals els taulers de post-its digitals, tipus Milanote.
2. MOODBOARD
Un cop està definida la informació a transmetre, el següent pas és començar la fase de recerca i visualització dels continguts. La millor eina per començar aquest procés és un moodboard o mur de la inspiració (torna a ser recomanable utilitzar un tauler de post-its digitals, tipus Milanote). Els moodboard serveixen per combinar, organitzar i filtrar imatges, paraules, links, vídeos…
Alguns consells per realitzar un moodboard eficaç:
– És recomanable afegir una nota de text que defineixi breument l’encàrrec per tenir sempre en ment el que s’intenta aconseguir.
-La informació sintetitzada en l’anterior fase (buidat del Briefing) ha de ser la base per al procés de visualització.
-És important tenir clar quin és el tema principal sobre el que tracta el vídeo (per exemple, lectura, gestió del temps, salut…).
-Cal determinar quines són les imatges clau, metàfores i símils aclaridors, moviments i accions interessants per al projecte.
-Un moodboard no és una simple col.lecció de recursos. Cal combinar les imatges, reestructurar el contingut i filtrar-lo.
-El procés del moodboard es completa, afegint notes que expliquin les idees que suggereixen la combinació dels diferents recursos que hem seleccionat.
3. PITCHING
A partir de les notes que s’han compilat en l’etapa anterior, es crea un breu document que servirà de base per a explicar el plantejament proposat pel vídeo a les altres persones implicades en el projecte (il·lustrador, animador, productor, client…) . Comentar en veu alta una idea és també una tècnica creativa que permet detectar ràpidament incoherències i mancances. I, a més , és una oportunitat única per observar les reaccions d’altres membres de l’equip a les nostres idees. El feedback recopilat servirà per reformular el plantejament escollit. Quan més aviat es faci millor. Mai s’ha d’esperar a tenir el guió escrit per recollir els primers comentaris.
4. GUIÓ
El següent pas, és elaborar el guió, el document escrit que servirà de base a la producció audiovisual. El guió descriu amb precisió allò que es pot traduir en imatges , música i sons. Marca l’ordre de les accions i n’estipula la durada. Cal tenir en compte que tots els efectes, tipografia, colors, recursos gràfics … han d’estar supeditats al missatge que es vol transmetre.
La majoria de motion graphics acostumen a tenir aquesta estructura…
* El ganxo o hook : és la part on es crida l’atenció dels espectadors per atraure’ls a veure el vídeo fins al final. És fonamental introduir algun element en els primers 10 segons del vídeo que enganxi a l’audiència. Per exemple, una pregunta sobre un tema sensible per al target al que va dirigit el vídeo.
* El contingut : aquest és el cos del vídeo; ara és el moment de respondre a les qüestions que s’han presentat a l’inici. El missatge sempre ha de ser fluït i és recomanable seguir un fil conductor.
* La crida a l’acció o call to action : Aquesta és la tercera i última part, però la més essencial. S’incita a l’audiència a actuar i fer alguna cosa concreta, que és l’objectiu prioritari del vídeo.
El document del guió es divideix en grans blocs temàtics i subdivideix en accions. Cada nova acció implica una nova transformació del fons i dels elements situats en primer i mig pla.
El pas d’una acció a una altra no es fa per talls sinó mitjançant transicions. Les transicions transmeten una sensació de fluïdesa visual. També cal especificar-les en el guió. Han de ser coherents amb la temàtica i el plantejament escollits pel vídeo.
Disposar d’una veu en off permet accelerar el ritme del vídeo perquè facilita i agilitza la comprensió de les imatges. En canvi, no comptar amb una locució fa que el tempo s’alenteixi ja que els temps de lectura acostumen a ser més lents que els d’escolta. Habitualment, en el cas de comptar amb veu en off, cada 2 segons acostuma a haver-hi un canvi d’acció.
Les repeticions d’alguns moviments i metàfores es poden fer només si estan relacionades amb el tema principal. Ajuden el públic a entendre les idees principals que es volen transmetre i a establir clarament els paral·lelismes i identificacions que es volen crear.
Per captar l’interès visual de l’espectador, convé sorprendre’l treballant, per exemple, la profunditat de camp amb extrusions i intrusions ( accions i elements que comencen en primer terme i s’allunyen fins al fons i al revés), utilitzant punts de vista diversos i sorprenents, etc.
5. AJUSTAMENTS FINALS
Molt sovint, els canvis que s’han d’introduir en la segona redacció del guió tenen a veure amb escurçar-ne la durada. Per regla general, sempre es poden trobar paraules i expressions sinònimes més curtes que les utilitzades com a primera opció. El procés de reducció, ha de repercutir en aconseguir un llenguatge directe i concís, i mai ha d’afectar el moll de l’os de la comprensió.
En definitiva, els Motion Graphics són una poderosa eina per comunicar idees i valors als seguidors i públic objectiu. Combinen el millor de la comunicació visual amb la narrativa de l’animació per crear un contingut atractiu que ajuda les marques i les institucions a compartir el seu univers i presentar el seu missatge d’una forma atractiva.
