COM UTILITZEN LES SÈRIES DE NETFLIX EL DESIGN THINKING-Creant Prototips Narratius en forma de Podcasts (3/3)

Netflix, HBO  o Amazon utilitzen un recurs habitual del Design Thinking com el prototipatge ràpid per obtenir feedback de l’usuari. Aquest mètode consisteix a produir una versió inicial, econòmica i reduïda dels continguts a través d’un mitjà com el podcast per tal de revelar  i solventar prematurament qualsevol problema narratiu  de la versió audiovisual. 

La sèrie de televisió  Homecoming  es basa en un  podcast   creat per Gimlet Media, empresa centrada en la producció de podcasts de ficció creats per provar la seva eficàcia com a potencials franquícies d’entreteniment. 
Homecoming (Amazon Prime; Gimlet Media) (2019) . Recuperat de: https://www.fotogramas.es/series-tv-noticias/a25920855/homecoming-julia-roberts-temporada-2-serie-amazon/

La indústria de l’entreteniment  ja fa temps que va descobrir els prototips. De fet, les novel.les o els  còmics  poden ser considerats prototips d’una producció audiovisual : demostren que una història funciona i que té un públic  de forma molt més ràpida i molt menys costosa    que desenvolupar   directament una pel·lícula o una sèrie. 

És el cas, per exemple,  de Marvel. Crea  un munt de col·leccions de còmics i deixa  que l’audiència les  explori. Posteriorment, analitza les vendes, els  fòrums i  els fils de les xarxes socials. L’anàlisi del feedback recollit es plasma en  les versions audiovisuals .  L’autèntica funció dels còmics, doncs,  és provar prototips de potencials  franquícies creatives.

Igual que els còmics   o els llibres, els podcasts poden demostrar que una història o un format funciona, que als oients els agrada i continuaran seguint-la.

Serveixen per originar mons i històries en un format experimental i de baix cost. En termes de Design Thinking, es tracta d’un MVP (Producte Mínim Viable), un producte amb les funcions suficients per ser utilitzat per uns  primers clients i generar comentaris  útils per al desenvolupament futur del producte final. 

El concepte de podcasting de ficció ja és un format madur que permet l’exploració  de creadors de sèries, cineastes,  i altres narradors.  La llista de podcasts   que ja s’han adaptat (o estan en procés de fer-ho)  a la TV o al cinema és llarga:  The Midnight Gospel, Archive 81,  Homecoming, Lore , Alice Is not Dead , The Bright Sessions , Tanis , The Unexpected Disappearance of Mars Patel , Limetown i The Black Tapes… 

També s’han creat empreses com Gimlet Media o Pushkin Industries que tenen com a propòsit  oferir als mitjans audiovisuals  una propietat intel·lectual provada i que ja té una audiència.

Els podcasts tenen unes característiques que els fan especialment interessants com a PROTOTIP NARRATIU de franquícies d’entreteniment

  • Redueixen els costos i són fàcils de crear.
  • Són una “coproducció” amb l’audiència perquè faciliten  que la informació sonora  es complementi  amb la   imaginació mentre s’ escolten.
  • Permeten l’experimentació pel fet que els podcasts de ficció són un nou producte que està començant de zero (l’experiència dels drames radiofònics no  serveix perquè  ja fa dècades que van desaparèixer) .
  • La implicació de grans plataformes de distribució com Spotify facilita conèixer les respostes de les seves audiències. 
El podcast ‘The Duncan Trussell Family Hour’ ha servit com a prototip ràpid de la seva versió audiovisual: la sèrie  ‘The Midnight Gospel’ de Netflix
The Midnight Gospel (Netflix);27/04/20; Recuperat de https://fueradeseries.com/critica-the-midnight-gospel-netflix-pendelton-ward-645d262ea414

3 FORMES EN LES QUE ELS PODCASTS PODEN CONVERTIR-SE EN UN PROTOTIP NARRATIU I AJUDAR A DEFINIR UNA SÈRIE AUDIOVISUAL…

1-OBSERVANT LA RESPOSTA DE L’AUDIÈNCIA

S’  investiga el concepte i  les potencialitats dels arguments per entendre  les reaccions del  públic al que va dirigit el projecte.  Segons el feedback rebut, es reformula la premissa si cal. 

Les dades del comportament de l’audiència que proporciona Spotify possibiliten  analitzar l’eficàcia dels diferents elements de ficció que s’utilitzen en el prototip narratiu. Aquests recursos s’emmarquen en 3 eixos principals:

  • MULTITRAMA. En cada episodi, es desenvolupen diverses trames simultàniament que funcionen com una gran roda de conflictes i afinitats que  relacionen  els personatges amb trames que generen tensió i sorpresa, evitant que s’acumulin redundàncies al voltant d’un sol personatge. Dintre d’aquest apartat, aquests són alguns dels punts específics que es poden analitzar…
    • Beginning Hook (Ganxo Inicial):   un parell de minuts, potser tan sols 30 segons,  en els quals  s’ha  de cridar l’ atenció de l’audiència amb alguna cosa interessant.
    • Inciting Event(Incident Desencadenant): Aquest moment en particular és quan un esdeveniment empeny un personatge a l’acció. 
    • Middle Build(Conflictes + Girs Argumentals): el seguit d’obstacles i conflictes creixents que s’interposen entre un personatge i els seus objectius i que mantenen l’audiència en suspens.
    • Revelations (Revelacions): El públic aprèn una cosa que abans no sabia i adquireix  una nova perspectiva  dels esdeveniments.
  • MÚLTIPLES PERSONATGES.  Especialment, s’ha d’analitzar l’eficàcia dels recursos Fleshing Out Characters (Establiment de Personatges) per generar interès de l’audiència respecte a un/s personatge/s.
  • SERIALITAT. Les sèries de ficció avancen prou informació  per satisfer l’espectador durant un episodi al mateix temps que deixen pistes obertes per a les trames dels propers capítols. L’objectiu és crear un impacte a llarg termini. En aquest bloc, aquests són alguns dels punts específics que es poden analitzar…
    • World Building (Creació del Món  Fictici): Aquests recursos narratius fan que el món fictici sigui percebut per l’audiència com a profund i creïble.   
    • Foreshadowing (Prefiguració): Presagis que permeten orientar les expectatives de l’audiència  i preparar-la  per a grans esdeveniments. 
    • Cliffhanger (Deixada en Suspens): les escenes del final d’un episodi que es caracteritzen per generar la intriga o shock necessari perquè l’audiència s’interessi per conèixer-ne el resultat o desenvolupament a la següent entrega.
La comparativa entre l’estructura argumental de l’episodi  de podcast i els resultats del comportament de l’audiència permet contrastar l’eficàcia dels  recursos narratius utilitzats.
Anna Washenko ; Rainnews ; Anchor adds new podcast analytics direct from Spotify streams; 3/4/2020; (Spotify) Recuperat de  (https://rainnews.com/anchor-adds-new-podcast-analytics-direct-from-spotify-streams/)

 

2-BUSCANT EL FORMAT I L’ESTRUCTURA IDONIS

Es testeja repetidament la   forma i l’estil. S’aplica un Test A/B , un tipus de tècnica que s’utilitza per comparar el rendiment de dues versions de productes lleugerament diversos. El que obtingui els millors resultats és el que es prioritza. 

Tot és una prova permanent a Netflix: l’efectivitat de qualsevol nova idea és mesurada científicament, especialment amb el model de Testing A/B.
Steve Urban (Experimentation Platform at Netflix) Recuperat de: https://www.slideshare.net/SteveUrban/experimentation-platform-at-netflix

Les sèries de les plataformes d’streaming no només han innovat sobre el contingut   sinó també en la seva forma i estil. La narració no lineal  s’utilitza per a diferents propòsits, com ara servir de ganxo narratiu , o explorar el passat de la història sense deixar el seu present completament de banda.  A més, l’espectador es veu obligat a invertir més treball per entendre cada personatge i també a comprendre la seva interrelació emocional. Han augmentat el treball cognitiu que exigeixen a la seva audiència, exercint la ment d’una manera que hauria estat inèdita fa uns  anys enrere. Aquest flux d’informació més alt i entrellaçat significa un augment de la complexitat i, per tant, requereix  fer un testing  a través dels  prototips per comprovar  si el  treball cognitiu  que es requereix  en les audiències s’està produint o no.

3-FENT UN BRAINSTORMING COL.LECTIU AMB L’AUDIÈNCIA

Per la seva naturalesa,  els podcasts són una “coproducció” amb l’audiència perquè faciliten  que la informació sonora  es complementi  amb la   imaginació de cadascú mentre s’ escolten.  Les  percepcions de l’audiència sobre personatges, el món, les línies argumentals… poden aportar informació molt valuosa que es pot plasmar en la franquícia creativa.

Spotify ha presentat recentment  una nova característica que permet als creadors obtenir aquesta participació de l’audiència.  La companyia ha començat a provar “Polls”, una eina que facilita  als oients tenir un actitud participativa responent a   preguntes   durant el programa.   L’usuari pot respondre a la pregunta i veure com la seva resposta s’adapta a les respostes de la resta d’oients en temps real. 

Exemple de les enquestes que Spotify incorpora en els seus episodis de podcast
Crèdits de la imatge: Spotify (2020)

CLOENDA

Hi ha un proverbi que diu que la perfecció  és enemiga del que és bo. Quan et centres en fer alguna cosa perfecta abans d’obrir-la al món, la majoria de vegades el projecte mai arriba a bon port. PROTOTIPAR NARRATIVAMENT mitjançant el podcasting de ficció és una manera molt eficaç de contrastar una hipòtesi de ficció serialitzada amb la realitat de l’audiència.  Que la perfecció no ens faci traïdors.

Share your thoughts