COM UTILITZEN LES SÈRIES DE NETFLIX EL DESIGN THINKING-Creant Sistemes (2/3)
Molts guionistes, escriptors i creadors de sèries segueixen fent servir les mateixes eines que fa 30 ó 40 anys . Però aquests recursos ja no són suficients per afrontar la complexitat creixent de la narrativa serialitzada. Per això, al bloc Storytala estem dedicant diversos articles als RECURSOS DEL DESIGN THINKING APLICATS A LA FICCIÓ.
El Design Thinking és el conjunt de tècniques i metodologies que es van començar a utilizar originalment en el disseny, les startups i en la interactivitat per fomentar l’empatia i la comprensió de l’usuari i identificar les seves necessitats, conductes i formes de pensament més profundes. Més recentment, aquests recursos també s’estan incorporant en les Writer’s Room (o factories de creació) de narrativa serialitzada perquè tenen un gran potencial en el terreny de la ficció.
Des de l’aparició del consum de sèries en les plataformes d’streaming i de l’inici dels plantejaments transmèdia per a les franquícies d’entreteniment, la ficció serialitzada requereix crear autèntics móns, els Storyworlds. Un Storyworld desenvolupat pot suportar, per exemple, la mort dels protagonistes i el seu relleu per nous protagonismes en la pròxima temporada, aportar diverses trames i perspectives de personatges variats o es pot expandir a través de diferents mitjans.
En l’anterior article d’aquesta sèrie que estem dedicant als recursos del Design Thinking destinats al disseny de la ficció serialitzada, ja vam parlar de l’ús de l’Storyworld com a espai físic. En aquesta entrega tractem sobre l’ Storyworld com a sistema.
En les series tradicionals el màxim referent és el protagonista: tots els personatges , incloent els antagonistes, es desenvolupen en relació a ell.
En canvi, en les sèries que compten amb un Storyworld, tots els personatges (incloent els protagonistes) estan definits pel paper que juguen dintre del sistema.
-ELS SISTEMES DE LES SÈRIES-
Un sistema és un conjunt interconnectat d’elements que s’organitzen de manera coherent per aconseguir algun objectiu. A partir d’aquesta definició, es pot veure que un sistema ha de constar de tres coses: ELEMENTS, CONNEXIONS I UNA FUNCIÓ O PROPÒSIT.
Els propòsits dels sistemes
Un STORYWORLD és per sobre de tot, doncs, un sistema on els personatges s’organitzen per aconseguir alguna cosa. Per exemple, a SUITS, la firma legal Pearson-Specter-Litt funciona amb la lógica d’un sistema que pretén acumular stocks de riquesa, status i poder. A CROWN, els personatges són elements d’un sistema que busca produir per sobre de tot estabilitat.
Els sistemes están dominats per forces que poden reforçar-los o destruir-los. En el cas de VIKINGS, els petits regnes nòrdics constitueixen un sistema on imperen forces centrífugues que els inciten a col.laborar per conquerir nous territoris. Al mateix temps, el sistema que conformen també pateix les forces centrípetes que els obliguen a lluitar fratricidament per tal que un dels regnes s’imposi als altres i aconsegueixi la unificació de Noruega.
Els sistemes tenen vida pròpia i condicionen els elements que en formen part . Funcionen i evolucionen més enllà dels interessos particulars dels personatges. A CROWN, per exemple, el sistema obliga els personatges a prioritzar el deure per damunt dels seus sentiments. A SUITS el sistema és tan absorvent que suposa un greu obstacle per a les seves vides privades.
Els Personatges, els Elements dels Sistemes de Ficció
En el cas de la ficció serialitzada els elements del sistema són els personatges. A l’hora de definir quins personatges incorporar a la ficció es té en compte quina utilitat tenen per al sistema.
A Suits, tots els personatges estan definits en funció de la seva aportació al sistema de la firma legal Pearson-Specter-Litt: Harvey Specter actua com a llebre del sistema capaç de les apostes més arriscades per tal de guanyar un cas; Mike Ross facilita el treball en equip d’un individualista nat com el Harvey aportant les seves extraordinàries capacitats memorístiques; la falta total d’empatia de Louis el converteix en un fanàtic de la producció d’stock dins del sistema i el porta a actuar sense cap remordiment ; Jessica desenvolupa la funció de reguladora del sistema…
Tots els personatges que deixen de ser útils o posen en perill el sistema són expulsats sense contemplacions. Per exemple: el soci Daniel Hardman és expulsat quan es descobreix que fa malversació dels recursos del buffet, les males praxis professionals d’ Stephen Huntley també són un perill potencial que obliga al sistema,a través de la mà executora de Harvey, a eliminar-lo…
Les Connexions dins del Sistema
El Design Thinking permet disseccionar els sistemes i identificar quines forces imperen en el seu interior. En els sistemes de ficció, aquestes forces són les dinàmiques que s’estableixen entre els personatges i que poden esdevenir potencials motors argumentals. Principalment, són de dos tipus:
REINFORCING FEEDBACK LOOPS ( R ): Tot allò que fa crèixer l’stock del sistema. Per exemple, un advocat triomfador com el Harvey, o litigis importants que els poden reportar grans beneficis en el futur.
BALANCING FEEDBACK LOOPS ( B ): Tot allò que fa disminuir l’stock del sistema. Per exemple, la falta d’empatia del Louis provoca conflictes innecessaris o el
desprestigi provocat per males praxis professionals.
A més poden existir altres categories de dinàmiques dins d’un sistema:
NON-LINEARITY: Petites accions que poden tenir un gran efecte immediat. Per exemple, el currículum falsificat del Mike…
DELAYS: Mesures que començaran a deixar notar els seus efectes en un temps més dilatat. Per exemple, canvis que comporta una fusió amb una altra empresa.
POLICY RESISTANCE: Esquemes mentals o actituds que representen un entrebanc pel sistema. Per exemple: la falta d’empatia més elemental del Louis el porta acabar repetint els mateixos errors una vegada i una altra; el gust pel risc del Harvey i la seva estratègia de jugador de pòker posen en risc periòdicament al sistema.
ESCALATION: Una discussió banal acaba provocant un conflicte generalitzat. Per exemple, la rivalitat entre dos advocats per portar un cas.
ADDICTION: Reincidir en distraccions que provoquen desconnexions del sistema. Per exemple, la relació / conflicte sentimental entre dos membres del buffet d’advocats es converteix en un potent focus de distracció.
Els sistemes poden autoorganitzar-se i sovint autoreparen algun desordre. Són resistents i molts d’ells són evolutius. D’un sistema poden aparèixer altres sistemes completament nous, mai imaginats…
Conclusió
Enllaçar la ficció amb la lògica dels sistemes implica molts avantatges per a la serialització:
- Proporciona un MARC SÒLID en el que els creadors i escriptors de la sèrie poden treballar.
- Facilita la IMPLICACIÓ DELS FANS que poden analitzar, revisar, aventurar hipòtesis… sobre els diferents aspectes de la sèrie.
- Afegeix CREDIBILITAT I TRIDIMENSIONALITAT a l’ Storyworld.
- Assegura TRAMES I ARGUMENTS POTENCIALS de llarg recorregut.
- HUMANITZA ELS PERSONATGES i fa que es relacionin de manera més coherent i lògica entre ells.
Acabem amb les paraules d’Aaron Korsh, showrunner i creador de ‘Suits’: ‘No et centris només en esdeveniments aïllats, procura entendre el comportament dels sistemes al llarg del temps. Deconstrueix les seves parts i torna-les a reunir. Sigues capaç de fer un diagnòstic sobre ells.’
