REALITAT VIRTUAL I NARRATIVA, COM EXPLICAR HISTÒRIES AMB VR?

Una manera clara de distingir la  Realitat Augmentada (AR)  de la Realitat Virtual (VR) és que  l’ AR porta la història al teu món i la VR et transporta al món de la historia. Per tant, l’ espai immersiu  és l’element que distingeix  la VR d’altres mitjans. I com es poden explicar històries amb VR? Doncs convertint l’ entorn virtual  en un contenidor de la narració.  Així, l’ exploració de l’ espai esdevé crucial per anar desgranant la trama argumental.

Les diferents classes de VR  

Amb l’etiqueta VR es designen diverses variants de narració basades en l’espai immersiu. Aquest seria l’esquema per clarificar els diferents tipus de VR possibles actualment…

Tal com reflecteix la infografia, el vídeo en 360º no permet la interactivitat, excepte pel que fa a escollir quina part de l’escena es vol mirar. I la VR Activa amb Representació Escènica ( narrativa amb personatges) encara presenta algunes llacunes tant tècniques com de llenguatge narratiu per solventar. Per tant, la VR ACTIVA D’ EXPLORACIÓ DE L’ESPAI ( 2.1 en l’esquema superior) és l’opció que en l’actualitat permet implementar amb més  eficàcia tot el potencial d’ aquest llenguatge immersiu.

L’Aventura Gràfica,  el precedent

La Narrativa d’ Exploració VR compta amb un precedent en les Aventures Gràfiques. Són videojocs en els que el jugador assumeix el paper de protagonista en una història interactiva que es basa en  l’exploració i la resolució de trencaclosques i problemes. Els jocs d’aventura gràfica contenen una gran varietat d’enigmes, descodificació de missatges, trobar i utilitzar objectes, obrir portes tancades o trobar i explorar nous espais. Cadascun d’aquests recursos  desbloqueja  l’accés a noves àrees del món del joc i revela  més sobre la història. Molts jocs d’aventura estan dissenyats per a un sol jugador i possibiliten una experiència completament personalitzada.

Aquesta tècnica ha estat portada a  la pràctica amb èxit en jocs com Gone Home (The Fullbright Company, 2014) o Firewatch (Campo Santo, 2016).

Què és la Narrativa d’ Exploració en VR?

La Narrativa d’ Exploració en VR inclou un plantejament “forense” en el sentit que es basa en la recerca de pistes. L’espai es converteix en un camp sembrat d’ indicis d’esdeveniments passats.  Es disseminen  físicament les parts de la història. En el procés, l’ usuari o jugador aprèn sobre el context, sobre quin personatge és ell i quina és la seva missió en aquell món (GameWorld).

Com aplicar l’ Estructura Narrativa de 3 Actes  en VR?

El punt de partida, allà on comença l’usuari a interactuar i tots els territoris connectats a la zona inicial són l’equivalent en la Narrativa d’ Exploració a un 1r. Acte. Els objectes i les pistes ambientals ubicades en la zona d’inici i els seus voltants aportaran tots els antecedents necessaris perquè l’usuari entengui on es troba, quin personatge és, i quin és el seu objectiu.

A partir d’aquí, el jugador guanya la capacitat de capbussar-se més i més en la història. La creació d’una variable que rastreja el seu progrés (per exemple, el número de  missions completades) és una manera de situar un jugador en l’ experiència VR . Això permet proporcionar-li en cada moment  totes les eines que necessita per seguir avançant.   En aquesta etapa s’inclouen tots els processos habituals d’un 2n. Acte:  reacció, revelació, assaig prova-error i  progressió adequada.

La tensió va en augment amb el pas del temps i en relació als fragments de la història que el jugador va posant al descobert al llarg del seu camí. Aquestes peces que es van desbloquejant gradualment defineixen com i per què s’arriba al clímax i a la resolució finals, en el 3r. Acte.

Com conèixer els Personatges sense veure’ls?

Les històries VR faciliten la creació d’empatia utilitzant  el POV (Punt de Vista). Algunes d’elles creen una experiència en primera persona. D’altres, posicionen l’usuari just darrera d’algú amb qui es vol establir un vincle i que actua com una espècie de  guia dins de l’entorn virtual.

L’entorn funciona com un registre  dels patrons de comportament dels personatges que ens permeten imaginar com viuen. Hi ha, a més,  una especialització de l’espai, de manera que una ubicació concreta aporta informació rellevant sobre un personatge concret. Per exemple, cada habitació pot estar relacionada amb un membre de la família que viu a dins d’una casa. La combinació de detalls (per exemple, els objectes que hi ha dins d’una nevera o d’una  paperera) ens parlen sobre els personatges i de les seves ambicions i frustracions. 

En les Narracions d’ Exploració els objectes de l’ escena  poden reflectir una sèrie d’accions. Per exemple: un llibre obert damunt la taula suggereix que algú l’està llegint, una cadira tirada pel terra suggereix que algú ha estat atacat o ha tingut un atac de fúria, els fulls de paper rebregats dins d’una paperera suggereixen que algú no troba les paraules exactes per plasmar una idea…

Hi ha diferents Gèneres en VR?

En les experiències VR,  l’ambientació: la il·luminació, els colors, els efectes sonors… transmeten a quin  gènere s’adscriu l’experiència. Per exemple, els efectes sonors de llamps i tempesta transmeten un context inquietant de misteri.  La intriga, a més, funciona com un mecanisme ideal per establir  una connexió empàtica entre jugador (usuari) i personatge. 

I quins recursos s’utilitzen en la Narrativa d’ Exploració VR?

Com el seu nom indica, la Narrativa d’ Exploració es basa en el descobriment i la investigació de l’entorn. Això implica que els objectes i l’espai han de permetre la interactivitat de l’usuari si no es vol crear en ell un sentiment de frustració. Poden ser objectes contextuals  que donen credibilitat a l’espai i faciliten la immersió i objectes touch point (punts de contacte ) que contenen fragments de la narrativa. Aquests fragments de narrativa disseminada i localitzada en llocs concrets de  l’espai acostumen a ser peces d’àudio i text. Així, per exemple, entrar en contacte amb  determinats objectes desencadena una veu narrativa en off que dosifica la informació.  

Les pistes ambientals  estan remarcades de manera especial perquè l’usuari les  identifiqui quan les troba. Un recurs habitual és oferir a l’usuari la possibilitat de fer zoom damunt de qualsevol objecte.

Depenent de la durada de l’experiència, l’usuari pot disposar d’un inventari on pot guardar els objectes rellevants que va trobant o consultar un mapa que l’ajuda a orientar-se dins de l’entorn virtual.   

Conclusió

La Narrativa d’ Exploració no només és una forma d’estalviar-se molts dels problemes que la VR amb Representació Escènica  (accions protagonitzades per Personatges ) pot presentar. És també, a més,  la via més eficaç per aconseguir una veritable immersió i convertir l’espai virtual en l’autèntic protagonista de l’experiència.

Share your thoughts