TELEVISIÓ I XARXES SOCIALS: LA INTERACTIVITAT COMENÇA EN EL GUIÓ (I)

http://youtu.be/1cfzSYYj8qk

Les cadenes de televisió dissenyen els seus continguts pensant en aprofitar al màxim el potencial que els ofereixen les xarxes socials. En el guió es planten les llavors que donaran el seu fruit en la televisió social (Social Television) .

És curiós com l’ús d’ un petit dispositiu – l’smartphone– ha transformat l’espectador passiu en un fan  o en un crític acèrrim que comparteix  i amplifica les seves opinions a través dels seus contactes on-line.

La manera d’explicar les històries (Storytelling) està canviant. Els guions han de preveure la interactivitat social. Fins i tot, personatges i fils narratius  que apareixeran només a la segona pantalla (smartphone, tablet).  És el que es coneix com a narració Transmedia: involucrar una audiència desenvolupant una història a través de múltiples plataformes de forma sincronitzada.

Els guions estan deixant de ser linials  per ramificar-se (Storyworld). Cada cop es requereix més una comprensió enciclopèdica d’una sèrie, dels seus personatges i les seves motivacions. L’objectiu és aconseguir una experiència vivencial i envolvent.

Twitter és la plataforma social que més interactua amb la televisió.  Acostuma a seguir el següent patró: en primer lloc, els tweets d’anticipació apareixen 60-30 minuts abans que el programa surti a l’aire. Després, ve l’onada de tweets durant l’episodi (amb puntes esmolades  en resposta a les sorpreses i revelacions). Finalment, hi ha uns altres 60-30 minuts de zum-zum social  post-show amb les reaccions dels fans.

L’element més característic del guió social és que ha d’incloure repetides crides  a l’acció (Call-to-action) dels fans, els que antigament anomenàvem “espectadors”. El guió ha de preveure què és el que es vol que faci l’audiència en cada moment.

A Twitter l’ audiència celebra o s’indigna cada cop que  Sue Sylvester , l’antagonista principal de la sèrie Glee fa una de les seves intervencions àcides. De fet, Glee és la primera sèrie on es va fer evident que els guionistes escrivien tant per Twitter com per la Televisió.

Un  altre d’aquests moments, es va donar,   en l’episodi ‘The Hounds of Baskerville’ de la sèrie Sherlock. Els responsables de la sèrie van fer ús de l’autoparòdia i van propiciar l’aparició del hashtag  #minorityreport quan el personatge de Sherlock (Benedict Cumberbatch) es retira a practicar la seva gimnàstica mental i mou amb les mans unes imaginàries pantalles hologràfiques amb imatges i paraules  a l’estil de la pel.lícula d’Spielberg. Durant la seva emissió al Regne Unit, Twitter es va inundar del hashtag #minorityreport.

Recentment, en un episodi de Big Bang Theory  va aparèixer el reconegut professor Stephen Hawking com a estrella convidada en el programa. Es va fer  públic a Twitter amb molta antel.lació perquè les persones que segueixen aquest geni de la física poguessin veure la seva participació en l’espectacle i deixar-ne constància social.

L’esperada estrena de la cinquena temporada de Mad Men va generar 106.000 observacions de 64.000 usuaris. El moment més popular, per les seves reaccions socials, va ser quan Megan, la nova esposa de Don, va cantar “Zou Bisou Bisou”, i quan Peggy va donar a Megan consells per a la festa sorpresa de Don.

L’episodi “Unmasked” que finalitzava la 2ª temporada de  Pretty Little Liars va generar el més gran zum-zum de mitjans socials de qualsevol sèrie en la història de la televisió. Els aficionats van enviar ni més ni menys de 645.000 tweets durant l’ emissió, arribant als 32.000 tweets per minut. Al final  del dia, s’havien generat 1,6 milions de tweets enviats per 667.000 usuaris.

La interacció entre ficció televisada i xarxes socials és tan estreta que fins i tot  l’HBO fa servir els tuits dels fans per als tràilers de promoció de la sèrie Game of Thrones.